FINESTRES - Mariela Sancari, amb Valeria Mata

A 'Sudor', Mariela Sancari converteix l'ambivalència de la suor en el centre d’un llibre que desborda qualsevol etiqueta.
About this Event

Hi ha alguna cosa incòmoda i, alhora, plaent en la suor. Al mateix temps que ens delata i ens traeix, també ens recorda que estem vives. A Sudor (Comisura), Mariela Sancari converteix aquesta ambivalència en el centre d’un llibre que desborda qualsevol etiqueta.

***

A partir de la seva experiència amb la hiperhidrosi, Mariela Sancari traça un recorregut que va de l’àmbit íntim al col·lectiu, de la història familiar al patrimoni cultural. La suor hi apareix com a símptoma, com a estigma, com a plaer, com a treball i com a empremta, i aquest desplaçament s’atura en una constel·lació de referències que van des de la Bíblia, on la suor queda vinculada a l’esforç i al càstig, fins a la crítica de Karl Marx al sweating system com a emblema de l’explotació laboral. Entre aquests extrems també es despleguen les seves dimensions rituals i cosmològiques, així com la seva progressiva medicalització en la modernitat, exemplificada en la invenció del desodorant com a dispositiu higienista. El llibre alterna fragments autobiogràfics, assajos, poemes, jocs de llenguatge i moments d’una estranya lleugeresa que n’intensifiquen la potència crítica.

Al mateix temps, Sudor és un llibre que s’imprimeix des del cos. Els fotogrames, imatges produïdes pel contacte directe de la suor de l’autora amb el paper fotosensible, el converteixen en un objecte irrepetible en què la mateixa matèria d’allò que es pensa deixa la seva empremta. A aquests s’hi afegeixen fotografies d’arxiu que revelen fins a quin punt la suor, especialment la de les dones, ha estat vigilada, reprimida o medicalitzada.

***

Mariela Sancari (Buenos Aires, 1976) viu i treballa entre Barcelona i Ciudad de México. És una artista autodidacta que reivindica el pensament i la pràctica fora dels circuits hegemònics de formació. Utilitza narratives personals que busquen tensar els límits de l’abast de la fotografia com a mitjà de representació i el seu valor com a document afectiu. En la seva pràctica explora el potencial performatiu de les imatges: no només la capacitat de representar el món, sinó també d’intervenir-hi, crear noves relacions de significat i transformar la manera com entenem allò que veiem.

Valeria Mata (Ciudad de México, 1991) és investigadora i antropòloga social. Del 2015 al 2019 va dirigir MUEVE, una biblioteca pública itinerant de publicacions independents llatinoamericanes. El 2018 va publicar el llibre Plagie, copie, manipule, robe, reescriba este libro, que aborda el tema de la còpia com a eina crítica en les arts visuals i la literatura. El 2019 va fer una residència curatorial al HOW Art Museum de Shanghai, Xina. El seu segon llibre, Todo lo que se mueve, publicat el 2020, explora el significat del nomadisme, el moviment i els diferents aspectes del viatge.