Finestres - Cicle: Em va agradar més la pel·lícula

Que el cinema i la literatura fa cent anys que van de bracet és una obvietat. Ara bé, no tot són somriures, copets a l’esquena i felices sintonies entre un gremi i l’altre: escriptors massa zelosos, guionistes sapastres, productors sense cor, directors vel·leïtosos... La història de la relació entre paper i cel·luloide (ara digital) és plena de tensions i discòrdies que recorren més d’un segle i en què uns i altres segueixen ensopegant amb les mateixes pedres. A Em va agradar més la pel·lícula, relatarem històries sorprenents d’adaptacions fallides i de desacords produïts entre alguns dels noms més destacats de la cultura del segle ** i XXI. A partir del coneixement del context històric i de l’anàlisi de casos pràctics, parlarem de col·laboracions tempestuoses entre escriptors i guionistes, reflexionarem sobre què entenem per una bona adaptació i farem tot el que sigui possible per prevenir futurs literats i cineastes sobre com NO ha de ser la relació entre l’escriptor i el director.

Sessió 1: Respecta els grans

Repassem i comparem transvasaments històrics de la literatura i el cine i ens preguntem què és millor (o pitjor, segons com es miri): una adaptació respectuosa i literal o una apropiació lliure i descarada que voregi la mala educació.

Sessió 2: A l’escriptor, ni aigua

Des de l’odi frontal d’Alan Moore o Michael Ende fins a les desil·lusions de Daphne du Maurier, Anthony Burgess o Richard Matheson, passant per l’hermetisme de JD Salinger o Thomas Pynchon, parlem de les causes i les raons del rebuig d’alguns grans autors a les seves adaptacions.

Sessió 3: L’autor, l’autor

Què passa quan a l’escriptor li agafa la dèria de fer-se guionista? Estudiem col·laboracions accidentades, volcàniques o directament desaconsellables entre literats i cineastes, amb noms tan dispars com els de William Faulkner, Ray Bradbury, B. Traven o Ken Kesey.

Sessió 4: Shakespeare i King, casos pràctics

Parlem de William Shakespeare i Stephen King, dos dels autors més adaptats pel cine mundial, amb autèntics encerts i sonors desastres, i ens preguntem sobre les llicències que es pot permetre un guionista a l’hora de, per exemple, fer una bona sacsejada a El resplandor o canviar el final de Macbeth.

***

Manel Carrasco Buxeda és guionista, llicenciat en Comunicació Audiovisual, Màster en Guió i Direcció per la Universitat Ramon Llull (2007) i Màster en Guió per la Universitat de Barcelona (2011-2012). Al llarg de la seva carrera, ha treballat per a productores com El Silencio P.C. o Acteon Films, per a la plataforma Filmin i per a professionals com Joaquim Oristrell, Judith Colell o Claudio Zulian, i ha exercit com a professor de l’escola Cridacció impartint classes d’audiovisuals per a nens i nenes. També ha estat guionista i especialista en cinema del programa “Àrtic” de Betevé durant vuit anys, i aquest 2022 ha escrit el programa “Estudi Tísner” per a la mateixa cadena. Paral·lelament, treballa per al cineasta Albert Solé i fa col·laboracions a RAC1. I cada nit mira una pel·lícula mentre la seva parella passa hores i hores penjada al TikTok.

Host or Publisher Llibreria Finestres