FACTORIA GREC: La protagonista (Lorena Nogal)

Vols ser el primer a veure un tastet d'aquest espectacle que s'estrenarà al Festival Grec?

Un grup reduït de públic tindreu l’oportunitat d’entrar a la sala d’assaig, veure un fragment de la funció i conversar amb la companyia en una xerrada moderada per una persona professional de Recomana.

Aquesta activitat forma part del Factoria Grec, un cicle d’assajos oberts organitzat per Recomana amb la col·laboració del Festival Grec.

Títol espectacle: La Protagonista

Companyia: Lorena Nogal

Lloc: El Graner

Dia: Divendres, 5 de juny

Hora: 19.00h

Durada: 1h

Modera: Júlia Vernet

Organitza: Recomana.cat amb col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona 2026

La Protagonista és una recerca sobre el que ens constitueix, en la qual el cos esdevé eina principal d’estudi per a la coreògrafa i intèrpret. La peça funciona com un laboratori alquímic en què l’artista es transformarà per efecte del que l’envolta. L’escenografia, el vestuari i els objectes muten amb ella i creen una cartografia poètica feta de materials, textures i estats de l’ésser que revelen els plecs de la identitat. Es tracta d’un ecosistema viu en què res roman fix.

La Protagonista, primer solo en sala de Lorena Nogal, és una evolució natural del seu camí creatiu després d’El elogio de la fisura i PICASSa, dues obres que van transformar la seva manera d’entendre la creació i que van impulsar la seva recerca sobre el canvi, la percepció i els vincles entre cos i espai.

Aquesta peça de dansa i teatre no busca representar una idea ni una identitat fixes. Aquesta negació inicial és el seu punt de partida: l’obra s’obre a un procés d’aparició i revelació, en què la creació s’entén no com a producció voluntària de moviment o concepció d’imatges, sinó com un acte de permetre que l’ocult emergeixi en escena.

La Protagonista no imposa forma ni narrativa; habilita un espai on allò que és invisible es fa visible i on el cos i el moviment funcionen com a llindars de revelació. L’obra se sosté en la idea que tot canvi implica un petit procés de vida i mort. Cada gest precedeix i succeeix un altre, com a esglaons d’una cadena contínua. Tot és finit, temporal, i transitori. Una reconciliació amb el caràcter canviant de l’existència.