Curs "Mística i místiques: idees sobre la pau i la guerra"

La presència de les tendències místiques en tots els aspectes de la dinàmica social és un fet universal o gairebé. Conèixer la relació que tenen amb actituds transgressores o convencionals resulta particularment interessant. Així, de l’aïllament a l’activisme, o del pacifisme a l’exaltació guerrera, totes aquestes actituds han trobat acollida dins de les experiències de la mística i les seves reflexions teòriques entorn dels ideals de pau i la realitat de la violència.

Proposem un recorregut per conèixer millor els diversos posicionaments respecte d’un seguit de tradicions místiques i religioses, sense apriorismes ni restriccions i cercant-ne una aproximació aclaridora i crítica.

PROGRAMACIÓ DEL CURS

• 7 de febrer - Èxtasi i mística per a la pau i la guerra: un assaig introductori. A càrrec de Víctor Pallejà, arabista i historiador de les religions. Presentació del programa i objectius del curs. La dimensió pacífica o violenta d’una cultura determinada es configura per un rerefons històric, social i politicoeconòmic que, tanmateix, sovint dona respostes summament diverses en contextos molt semblants. Proposem una introducció al món dels corrents místics, particularment dins dels grans monoteismes: judaismes, cristianismes i islamismes, en els seus vessants més inclinats vers les pràctiques i doctrines extàtiques, assimilables a alguna forma de mística. És a dir, allò que podrien anomenar místiques de la mansuetud i de la violència.

• 14 de febrer - El judaisme modern i actual en finestres. A càrrec de Francisco Sion. Parlarem dels judaismes en la seva trajectòria i diversitat pròpies. Seguidament, farem un resum de llurs actituds davant de les qüestions principals que preocupen a la societat actual als quals han hagut de donar resposta.

• 21 de febrer - Reflexions sobre la diversitat de l'islam. A càrrec de Muhammad-Ali Amir. De vegades, és útil repetir el que és obvi: l’islam no és monolític, no ho ha estat mai, i el que el caracteritza és la seva gran pluralitat a diversos nivells. Aquesta diversitat és inseparable de la riquesa de les civilitzacions i cultures que han marcat la història de l’islam. No obstant això, dins d’aquesta van aparèixer evidentment després de les conquestes àrabs i del naixement dels imperis califals, però també després de la fi de la violència fratricida que va marcar el naixement i els primers desenvolupaments d’aquesta religió. La conferència analitza els motius d’aquestes guerres civils i les seves conseqüències.

• 28 de febrer - Heterodòxia, censura i càstig en les obres de beguines terciàries i beates a la llarga edat mitjana. A càrrec de Pablo Acosta. En aquesta conferència començarem per fer una introducció conceptual als tres termes presents al títol (heterodòxia, censura i càstig) en el context de la repressió dels moviments religiosos de la Llarga Edat Mitjana, especialment els relacionats amb mulieres religiosae místiques, és a dir aquelles que havien rebut (o directament rebien) revelacions divines. Posteriorment, estudiarem aquests conceptes en tres casos i obres molt concretes: L’Espill de les animes simples de la beguina Maguerite Porete (morta al 1310), el Memoriale de la terciària franciscana Angela da Foligno i la també terciària (després abadessa clarissa) Juana de la Cruz (1481-1534).

• 7 de març - Islam, idees de pau i de guerra: introducció als conceptes històrics fonamentals. A càrrec de Víctor Pallejà. Els catorze segles d’història del món musulmà i la seva extensió arreu del món no són prou coneguts. Tampoc ho són els seus conceptes de cultura relacionats amb la vida social i la resolució de conflictes. Proposem un recorregut per la idea de pau (salâm), lluita (jihâd), espai musulmà (dâr al-islâm) i altres termes. Procurarem, doncs, comprendre millor els conceptes fonamentals que han deixat empremta en la seva cultura i que determinen les idees i els debats actuals.

• 14 de març - El budisme i l'ètica de la no-violència: noves formes de radicalisme i d'activisme social i polític. A càrrec de Raquel Bouso. En el context índic en què va néixer el budisme, la religió regulava el comportament social, la identitat de la comunitat i la moralitat quotidiana. Segons la tradició, el Buddha es distancià de les normes vigents en abandonar la família i la seva terra, i qüestionà el sistema jeràrquic i discriminatori de les castes, tot proposant una ètica pròpia basada en la no-violència. Tanmateix, al llarg de la història, trobem exemples entre les comunitats budistes de nacionalisme xenòfob i racista, règims teocràtics o d’instrumentalització política de les escriptures per justificar la guerra. Ens preguntarem quins elements conté el budisme per nodrir o contrarestar els radicalismes i quin paper juguen en l’activisme pacifista de l’anomenat budisme compromès.

• 21 de març - La violencia del amor: Ricardo de san Víctor y la mística femenina medieval. A càrrec de Victoria Cirlot. En la segunda mitad del siglo XII, el filósofo y teólogo de la escuela de los victorinos, Ricardo de san Víctor, escribe un tratado titulado Acerca de los cuatro grados de la caridad violenta, en donde plantea la violencia del amor. En el siglo XIII místicas como Hadewijch o Mechthild von Magedubrg, relatan su experiencia unitiva con Dios que se resuelve, al menos en uno de sus aspectos, como una violencia de amor. La conferencia tratará de comprender en qué consiste esa violencia de amor, a partir de los textos y las imágenes de la época.

• 28 de març - Els càtars entre la guerra i la pau. A càrrec de Sergi Grau. Els càtars van promulgar un cristianisme contrari a Roma que es fonamentava en la recuperació de la vida apostòlica i la pobresa evangèlica. Afirmaven ser la veritable església de Déu, que oferia la salvació de tots els seus creients. Com altres comunitats de l’època, promulgava una vida cristiana, la pau i la no-violència. Tanmateix, la seva aparició va desencadenar la violenta reacció de la jerarquia eclesiàstica i dels poders polítics, que van iniciar una guerra contra els càtars i els seus defensors i van acabar establint els mecanismes repressius que han caracteritzat durant segles la societat europea. En aquesta sessió ens aproparem a les contradiccions d'una religiositat de pau en una època convulsa de guerra i violència.

Coordinador del curs

Víctor Pallejà de Bustinza

Expert en pensament àrab i musulmà, investigador de la història de la filosofia i les religions a l'àmbit Mediterrani i asiàtic: aràbic, irànic i turc-mongòlic.

Llicenciat en filologia àrab i semítica, doctorand i diplomat a l’École Pratique des Hautes Études (EPHE, V secció, Ciències de la religió, La Sorbona), exerceix de professor a la UPF (Barcelona). Ha ensenyat a la UOC, UIC, UA i la Universitat de New Haven.

• Ha viscut a diversos països àrabs, entre d'altres, Síria, Egipte, Tunísia i el Marroc, a més, ha viatjat sistemàticament a l'Iran, Turquia, Uzbekistan i altres destinacions al Pròxim Orient i Àsia central.

Col·labora i assessora diverses entitats implicades en el diàleg Orient Occident.

Informació d’interès:

Curs setmanal d’1 h 30 min.

Curs amb doble modalitat: virtual i presencial.

Horari: dilluns de 18:30 a 20.00 h.

Inici: 7 de febrer de 2022.

Final: 28 de març de 2023.

Preu:

• 150 € (públic general).
• 75 € (socis de l’Ateneu Barcelonès).

Per a més informació: [email protected]

Host or Publisher Ateneu Barcelonès